Pintor.

Fill de Salvador Pedrola i Parisi, feu la seva primera exposició individual el 1952 a Vilafranca del Penedès. El 1954 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. El 1956 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el premià amb la Medalla Masriera.

Dedicat a l’ensenyament, fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis (Llotja) de Barcelona (1960-78), a l’Escola Superior Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (1965-73) i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, com a catedràtic de procediments pictòrics a partir del 1973. Fou també col·laborador i més tard responsable tècnic i artístic de l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat (1978-85), i a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, de la qual es jubilà el 1998 i d’on fou director del departament de Representació i Anàlisi Compositiva (1986-92).

Feu nombroses exposicions individuals i col·lectives. Té pintures murals a la Pobla de Mafumet (1959-60), i pintures i decoració integral al cambril de la Mare de Déu del Lledó de la mateixa població (1960), a la capella de Can Nicolau de Vinyols i els Arcs, on a més dissenyà un vitrall (1970), i a la parròquia de Santa Maria de Castellar de N’Hug (1980).